dimecres, 29 d’abril del 2015

La porta dels tres panys

Quan la Maria ens explicava la disposició dels electrons en un àtom va dir que els orbitals atòmics pertanyen a la física quàntica. La física o mecànica quàntica és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i la matèria a escales microscòpiques. Els seus principis s'apliquen actualment a molts camps de la física i de la química, per exemple en la física de partícules, en la química quàntica o en la computació quàntica.
Com que tot el món de la quàntica és complex i misteriós, i per tant seductor, us vull recomanar un llibre. És diu La porta dels tres panys, de Sònia Fernández-Vidal. En aquest llibre s'explica de forma senzilla i entenedora alguns coneixements complicadíssims de la física quàntica. Ara, no us penseu que aquest llibre és comparable amb el que hem utilitzat aquest curs, utilitza la història d'un noi, en Niko, per acostar-nos aquests coneixements.
Guillem Soler

dimecres, 8 d’abril del 2015

Hemisferis de Magdeburg

Els hemisferis de Magdeburg formen part d'un experiment que es va dur a terme a la ciutat Magdeburg (d'aquí el nom de l'experiment) per el físic alemany Otto von Guericke (1602-1686).
L'experiment consisteix en dues mitges esferes metàl·liques buides que s'ajunten formant una esfera. Un cop tancada l'esfera s'extreu l'aire creant el buit a través d'una vàlvula. Von Guericke, utilitzant uns arnesos, lligà cada hemisferi a un grup de 16 cavalls (8 per cada hemisferi) que intentarien desenganxar les dues meitats. Però els cavalls no ho van aconseguir desenganxar. Però quan es va deixar tornar l'aire a l'interior de l'esfera van poder separar-la amb facilitat. En els hemisferis només hi actua la pressió atmosfèrica, ja que en extreure'n l'aire no hi ha pressió en el seu interior. Per contra, l'aire atmosfèric exerceix pressió sobre els hemisferis i, si la superfície d'ells, sobre la que actua la pressió, és preu gran, cal una força molt considerable per poder separar-los. Es calcula que aquesta força és de 40.000N, que equival a aixecar un elefant.


Guillem Soler

dimecres, 4 de març del 2015

CIRC, ELS EQUILIBRIS DE LA CIÈNCIA

Segurament haurem assistit més d'un cop a una funció de circ i, encara que no ens n'adonem, allà hi juguen amb les matemàtiques, la física i la química per meravellar el públic.
Tortell Poltrona, conegut pel seu Circ Cric, ens ensenya que és més fàcil mantenir l’equilibri d’objectes grans que de petits. Quan la distància entre la punta de la tija d’un clavell i la massa és més curta, l’equilibrista ha de fer moviments més ràpids per mantenir-lo estable. En canvi, quan es fan equilibris sostenint una cadira amb la punta del nas és més fàcil que amb el clavell. La cadira és simètrica i, per tant, la vertical del centre de gravetat passa pel mig. L’equilibrista pot inclinar la cadira tant com vulgui, sempre que la línia vertical del centre de gravetat caigui dins del punt de suport.

L'artista Manolo Alcántara fa equilibris impossibles col•locant una barra de ferro i caminant-hi aguantant una perxa de gairebé 5 metres de llargada. La perxa és més pesant en les puntes que en el centre, per això tendeixen a corbar-se cap avall. D’aquesta manera, el sistema “equilibrista + perxa” té el centre de gravetat més baix que l’equilibrista tot sol. En aquest exercici comprova que el centre de gravetat és un punt que es comporta com si tota la massa de la persona estigués concentrada allà mateix.

L’acròbata Elena Zanzu demostra que el trapezi quan està en el punt més alt té energia potencial. I quan baixa i es desplaça cap a l’altra banda, l’allibera. És una energia que depèn de la posició de l’objecte. Com ja hem estudiat, l'Elena aplica la cinètica, que és la força de treball que fa un cos per accelerar-se i obtenir velocitat. Com que l’energia s’ha de gastar, ella contínuament transforma alçada en velocitat. I viceversa.

Un altre col·laborador del circ és Xavi Arcos amb la seva especialitat, el diàbolo. Es basa en un joc de malabars en què s’impulsa la rotació d’un rodet. El diàbolo té un moment d’inèrcia en el seu eix central. El punt on s’uneixen els dos cons coincideix amb el centre d’inèrcia del rodet. Quan el fil es mou, es creen un conjunt de forces que tenen un moment sobre l’eix. I així és com s’aconsegueix la rotació que es vol.
 


En conclusió, hem pogut comprovar que rere les coses més inversemblants, com ara les que es veuen a les funcions de qualsevol circ també hi ha una explicació lògica basada en les lleis de la física.
Us recomano (ja que la cerca l'he fet allà) que mireu el programa "Què qui com" si esteu interessats en qualsevol branca de la ciència.
http://blogs.ccma.cat/quequicom

Carolina Llensa

diumenge, 22 de febrer del 2015

Perquè els avions poden volar?

Mai t'has preguntat perquè els avions poden volar? Mai t'has preguntat com és que no cau amb tant de pes?

Des de la Prehistòria, volar havia estat un somni. Van caldre molts anys d'estudis i proves per aconseguir que finalment, el 1890, el francès Clément Ader, va aconseguir fer el primer vol amb un aparell amb motor de vapor. Això no vol dir que fos el primer, segons la mitologia grega, Ícar va volar fins el Sol amb unes ales de cera. Segles després Jean-François Pilâtre de Rozier,  va ser el primer humà en enlairar-se en un aparell més lleuger que l'aire, el globus. Tot i això, l'enginy de Clément Ader no és considerat per tothom un avió com a tal, ja que no tenia controls i va volar només 50m a 20cm d'alçada. El que és indiscutible és que els germans Wright van treballar conjuntament per crear el primer avió. Van aconseguir que el 1905 el seu prototip volés durant 30 minuts sense tocar terra. Molts altres enginyers des d'aquell moment han anat perfeccionant tots els sistemes dels avions fins avui en dia.

Ara que coneixem una mica les conseqüències que tenen les forces sobre els cossos, potser podem entendre perquè els avions tenen la capacitat de volar. Per aquest motiu he buscat un vídeo que expliqués de forma senzilla les forces que actuen sobre un avió quan està en l'aire.

Guillem Soler

Albert Einstein - Mar Arderiu

Albert Einstein (Ulm, Wurtemberg, 14 de març del 1879 - Princeton, Nova Jersey, 18 d'abril del 1955) va ser un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i nord-americà. És el científic més conegut i important del segle XX. Ja que l'any 1905, publicà la seva Teoria Especial de la Relativitat quan encara era un jove físic desconegut, treballador de l'Oficina de Patents de Berna. A aquesta teoria hi va incorporar conceptes i fenòmens estudiats anteriorment per Henri Poincaré i Hendrik Lorentz, amb un marc teòric simple fonamentat en postulats físics senzills. Probablement, l'equació de la física més coneguda és la de l'equivalència entre massa i energia, E=mc², deduïda per Einstein com a conseqüència lògica d'aquesta teoria. Aquell mateix any publicà uns altres treballs que fonamentarien algunes de les bases de la física estadística i la mecànica quàntica.

Malgrat que arribaria a ser un dels més importants físics teòrics, un mestre seu va dir al seu pare: "No farà mai res de profit". Interessat en les matemàtiques als 12 anys, als 15 es va sentir atret per l'àlgebra i la geometria i finalment pel càlcul infinitesimal. Tot i haver-se graduat a l'Escola Politècnica Federal de Zuric l'any 1900 com a professor de matemàtiques i física, no va poder tenir cap plaça a la universitat. El 1896 renuncià a la ciutadania alemanya, i el 1901 va obtenir la nacionalitat suïssa. Sense poder accedir a la universitat cercà una feina temporal a Berna i posteriorment una d'indefinida a l'Oficina de Patents suïsses el 1904.

El 1895, als 16 anys, escriu el seu primer assaig científic: Sobre la investigació de l'estat de l'èter en un camp magnètic. Seguí la formació superior a Suïssa, a l'ETHZ. Allà conegué als seus companys d'estudis: Marcel Grossman i Mileva Marić (amb la qual es casaria), i Michele A. Besso, un enginyer suís que després seria el seu millor amic. Es va doctorar el 1905, a l'ETHZ (com era conegut el Eidgenössische Technische Hochschule de Zuric) Institut Federal de Tecnologia. Llavors va començar els seus primers estudis teòrics, amb tres articles importants: el primer explica l'efecte fotoelèctric, el segon presenta la teoria de la relativitat restringida, i al darrer hi explica el moviment brownià.

El 1914, just abans de la Primera Guerra Mundial, torna a Alemanya i s'estableix a Berlín durant uns quants anys. El seu pacifisme i activitats polítiques, però, especialment, els seus orígens jueus, irritaven als nacionalistes alemanys, que van fer una campanya de descrèdit contra ell i les seves teories.

El 1919 es divorcià de Mileva Marić i es tornà a casar uns mesos després amb Elsa Loewenthal.

Amb l'arribada al poder d'Adolf Hitler l'any 1933 va ser acusat pel règim nazi de crear una "Física jueva" en contraposició de la "Física alemanya" o "Física ària", arribant a patir atacs de físics tan importants com Johannes Stark i Philipp Lenard. Aquell mateix any se'n va anar d'Alemanya per anar als Estats Units. El 1940 va rebre la ciutadania americana.



El que crec que hauríem d'apendre d'Einstein és que per molt que ens diguin que no podrem fer res a la vida o que no valem per res, hem de lluitar per aconseguir els nostres objectius a la vida.

dissabte, 21 de febrer del 2015


Bon dia companys i professors!

Avui us recomanaré un canal de youtube que porto seguint des de fa temps i comentarem algun dels seus vídeos.

Es diu FÍSICALIMITE. Us deixo el link a baix.

Aquest canal fet per Guillermo Suárez, tracta temes de física en vídeos curts amb un llenguatge divulgatiu i fàcil d’entendre per tothom.
Té vídeos des de la gravetat fins al Gat de Schrodinger, passant per la Teoria Atòmica i el Bossó de Higgs.

Fa els vídeos de forma molt simple. Diu la teoria i les imatges són d’una pissarra en que dibuixa per aclarir la explicació, intercalant amb imatges.

El vídeo que comentaré és. ¿Qué es la gravedad?

Aquest explica a grans trets la gravetat i la relativitat general, enfocant-les a grans masses, com per exemple, la terra.


Us recomano que feu una ullada als vídeos del canal perquè, si bé no us ajudaran a les classes, us ajudaran a entendre les grans lleis físiques i incrementar els vostres coneixements del tema.

https://www.youtube.com/user/FISICALIMITE

https://www.youtube.com/watch?v=uV8fZVcYlHI


Pol Crosas

divendres, 20 de febrer del 2015

The Big Bang Theory - Mar Arderiu Ballester

M'agradaria presentar-vos aquesta sèrie anomenada The Big Bang Theory (en català La teoria del Big Bang) és una comèdia estatunidenca produïda i dirigida per Chuck Lorre i Bill Prady, pels estudis Chuck Lorre Productions i Warner Bros Television. Va ser estrenada el 24 de setembre de 2007 pel canal de televisió CBS als Estats Units. És molt probable que la coneixeu ja que l'emeten per la NEOX. Em resulta una sèrie molt entretinguda i divertida de veure ja que els personatges són molt peculiars. Us la recomano!

I per introduir-vos-la una mica en el cas de que mai l'hagueu vista aqui us deixo una breu síntesi:

En Leonard i en Sheldon són dos joves físics brillants que viuen junts i comparteixen treball a la universitat de Caltech, Pasadena (Califòrnia). Però tot i ser superdotats, les seves habilitats no els són molt útils per interaccionar amb gent normal i corrent, sobretot amb dones. Són molt aficionats als videojocs, còmics i a laciència-ficció. Acostumen a jugar al Halo i al World of Warcraft, són fanàtics de FlashSupermanEl senyor dels anells i La guerra de les galàxies, entre d'altres.
La sèrie comença amb la mudança de l'atractiva Penny al pis de davant del replà i fa èmfasi en la dificultat que tenen els dos protagonistes, juntament amb els seus amics Howard i Rajesh, representats com autèntics geeks, que és una persona amb una gran fascinació per la tecnologia i la informàtica i es descriu més com un estil de vida i una forma de ser, que com una afició concreta per alguna cosa poc habitual, al relacionar-se amb persones fora del seu entorn social i desembocant en un seguit de situacions còmiques. A més, en Leonard veu en la Penny un nou univers de possibilitats... incloent-hi l'amor.

I com a tret característic d'aquesta sèrie, en David Saltzberg, un professor de Física i Astronomia a la Universitat de Califòrnia, s'encarrega de comprovar guions i de proveir alguns diàlegs, equacions matemàtiques i diagrames de la sèrie. Fins i tot és qui s'ocupa de totes les fórmules que se solen veure a les pissarres, i d'aquesta manera la sèrie és una mica més realista de cara a la física. I només un dels protagonistes de la sèrie té estudis universitaris a la vida real. Mayim Bialik (Amy Farrah Fowler), qui va acabar el 2008 la seva carrera en Neurociència. De fet, ella mateixa sol afirmar que, sense tenir en compte el seu personatge, ella realment és un nerd, un estereotip que representa una persona molt intel·ligent, fascinada pel coneixement, especialment científic.
Personalment, el personatge que em resulta més divertit i peculiar és el Sheldon Cooper, ja que sembla ser un maniàtic compulsiu, per no dir que ho és...
En el següent video apareixen fragments de la sèrie on surten personatges coneguts que reconeixereu de diferents sèries. Espero que us hagi agradat!