Segurament haurem assistit més d'un cop a una funció de circ i, encara que no ens n'adonem, allà hi juguen amb les matemàtiques, la física i la
química per meravellar el públic.
Tortell Poltrona, conegut pel seu Circ Cric, ens ensenya que és més fàcil mantenir l’equilibri d’objectes
grans que de petits. Quan la distància entre la punta de la tija d’un clavell i
la massa és més curta, l’equilibrista ha de fer moviments més ràpids per mantenir-lo estable. En canvi, quan es fan equilibris
sostenint una cadira amb la punta del nas és més fàcil que amb el clavell. La
cadira és simètrica i, per tant, la vertical del centre de gravetat passa pel
mig. L’equilibrista pot inclinar la cadira tant com vulgui, sempre que la línia
vertical del centre de gravetat caigui dins del punt de suport.
L'artista Manolo Alcántara fa equilibris impossibles col•locant una barra de ferro i caminant-hi aguantant una perxa de gairebé 5 metres de llargada. La perxa és més pesant en les puntes que en el centre, per això tendeixen a corbar-se cap avall. D’aquesta manera, el sistema “equilibrista + perxa” té el centre de gravetat més baix que l’equilibrista tot sol. En aquest exercici comprova que el centre de gravetat és un punt que es comporta com si tota la massa de la persona estigués concentrada allà mateix.
L’acròbata Elena Zanzu demostra que el trapezi quan
està en el punt més alt té energia potencial. I quan baixa i es desplaça cap a
l’altra banda, l’allibera. És una energia que depèn de la posició de l’objecte. Com ja hem estudiat, l'Elena aplica la cinètica, que és la força de treball que fa un cos per accelerar-se i obtenir
velocitat. Com que l’energia s’ha de gastar, ella contínuament transforma
alçada en velocitat. I viceversa.
Un altre col·laborador del circ és Xavi Arcos amb la seva especialitat, el diàbolo. Es basa en un joc de malabars en què s’impulsa la rotació d’un rodet. El diàbolo té un moment d’inèrcia en el seu eix central. El punt on s’uneixen els dos cons coincideix amb el centre d’inèrcia del rodet. Quan el fil es mou, es creen un conjunt de forces que tenen un moment sobre l’eix. I així és com s’aconsegueix la rotació que es vol.
En conclusió, hem pogut comprovar que rere les coses més inversemblants, com ara les que es veuen a les funcions de qualsevol circ també hi ha una explicació lògica basada en les lleis de la física.
Us recomano (ja que la cerca l'he fet allà) que mireu el programa "Què qui com" si esteu interessats en qualsevol branca de la ciència.
http://blogs.ccma.cat/quequicom
Carolina Llensa
